Pàgines

diumenge, 30 de juliol del 2017

Una pedra preciosa - Una piedra preciosa

Pedra rosa: Fil Coats Tridalia n. 5 cotó 100% i 2,5mm
Piedra rosa: Hilo Coats Tridalia n. 5 algodón 100% y ganchillo 2,5 mm
Les pedres sempre m'han atret i quan trobo alguna que m'agrada especialment ve amb mi cap a casa. A més a més ja fa temps que vaig descobrir que les podia combinar amb una de les meves aficions: el ganxet. Voltant per la xarxa pots trobar autèntiques meravelles, pedres forrades amb treballadíssimes cobertures de ganxet.

Las piedras siempre me han atraído y cuando encuentro alguna que me gusta especialmente viene conmigo a casa. Además ya hace tiempo que descubrí que las podía combinar con una de mis aficiones: el ganchillo. Navegando por la red puedes encontrar auténticas maravillas, piedras forradas con trabajadísimas coberturas de crochet.

La meva primera tímida incursió en el tema va ser la que us mostrava en una entrada antiga, aquí la teniu. No havia tornat a posar-m'hi, fins que fa dies em va donar l'atac i vaig deixar de mirar per passar a l'acció.

Mi primera tímida incursión en el tema fue la que os mostraba en una entrada antigua, aquí la tenéis. No había vuelto a ponerme con ello, hasta que hace unos días me dio el ataque y decidí dejar de mirar para pasar a la acción.





Pedra grisa: Fil Coats Tridalia Super n. 8 i ganxet 1,75 mm
Piedra gris: Hilo Coats Tridalia Super n. 8 y ganchillo 1,75 mm










Aquestes dues pedres precioses ara decoren la meva llar, una al rebedor, junt a aquest conjunt d'espelmes, i, l'altra és un útil subjecta-papers que tan aviat es troba a l'estudi com apareix al menjador. Us deixo els enllaços als patrons a la llegenda de cada imatge per si us animeu a provar.

Estas dos piedras preciosas ahora decoran mi casa, una en el recibidor, junto a este conjunto de velas, y, la otra es un útil sujetapapeles que tan pronto se encuentra en el estudio como aparece en el comedor. Os dejo los enlaces a los patrones en la leyenda de cada imagen por si os animáis a probar.



Aprofiteu aquests dies d'estiu, una pedra preciosa pot aparèixer quan menys t'ho esperes.

Aprovechad estos días de verano, una piedra preciosa puede aparecer cuando menos te lo esperas.

A reveure! / ¡Hasta pronto!

dijous, 20 de juliol del 2017

Corda per les olles! - ¡Cuerda para las ollas!

Avui us porto una idea per fer un regal al més pur estil faciu -ho vostè  mateix.
El diumenge passat vam celebrar el sant i l'aniversari de la meva sogra, Carme, i se'm va ocòrrer que un estalvi de corda per treure les cassoles o les plates del forn a la taula li podia anar d'allò més bé. Combinat amb unes estovalles antitaques i un conjunt de davantal, agafador i manyopla, el regal va quedar rodó.

Hoy os traigo una idea para hacer un regalo al más puro estilo hágaselo usted mismo.
El domingo pasado celebramos el santo y el cumpleaños de mi suegra, Carmen, y se me ocurrió que un salvamanteles de cuerda para sacar las cazuelas o las bandejas del horno a la mesa le podía ir muy bien. Combinado con un mantel antimanchas y un conjunto de delantal, agarrador y manopla, el regalo quedó redondo.

El patró és una adaptació d'un baix-plat d'una colecció de Katia, teixit amb corda torçada de cotó de 4 mm de Corderia Farrés, us deixo l'enllaç per si us interessa. El treball resulta una tasca una mica feixuga, la corda és un material gens dolç per teixir, i bastant dur, però amb un ganxet adecuat perquè quedi prou rígid (un de 6 mm en aquest cas), el resultat és extraordinari i totalment en línia amb la seva missió: protegir taula i estovalles de l'escalfor d'olles, cassoles i plates de forn. Únicament s'ha de dosificar el temps de treball continuat perquè les teves mans no en pateixin les conseqüències.

El patrón es una adaptación de un bajo-plato de una colección de Katia, tejido con cuerda torcida de algodón de 4 mm de Corderia Farrés, os dejo el enlace por si os interesa. El trabajo resulta una tarea un poco ardua, la cuerda es un material nada dulce para tejer, y bastante duro, pero con un ganchillo adecuado para que quede suficientemente rígido (uno de 6 mm en este caso), el resultado es extraordinario y totalmente en línea con su misión: proteger mesa y mantel del calor de ollas, cazuelas y bandejas de horno. Únicamente hay que dosificar el tiempo de trabajo continuado para que tus manos no sufran las consecuencias....
Es poden fer coses precioses amb corda i ara hi ha molts establiments de cara al públic, com botigues o restaurants, que utilitzen aquest material no només en elements decoratius, sinó també amb articles d'us diari com el que jo us acabo de presentar. A mi m'agraden especialment els dissenys de Fina Badia / Knit Studio, de qui em confesso una fervent admiradora. Feu una ullada al seu web i veureu els espais tan acollidors que aconsegueix crear, a més a més de la seva línia per a la llar: catifes, làmpades, coixins, tots magnífics.

Se pueden hacer cosas preciosas con cuerda y ahora hay muchos establecimientos de cara al público, como tiendas o restaurantes, que utilizan este material no solamente en elementos decorativos, sino también en artículos de uso diario como el que os acabo de presentar. A mí me gustan especialmente los diseños de Fina Badia / Knit Studio, de quien me confieso una ferviente admiradora. Echad un vistazo a su web y veréis los espacios tan acogedores que consigue crear, ademas de su línea para el hogar: alfombras, lámparas, cojines, todos magníficos.





A reveure! Gaudiu molt d'aquest calorós estiu!

¡Hasta pronto! ¡Disfrutad de este caluroso verano!

diumenge, 26 de febrer del 2017

Carnaval

És temps de Carnaval, de botifarra d'ou i coca de llardons i de .... disfresses.

Fa un parell de setmanes vaig preguntar-li a la meva cunyada de què aniria disfressada la Gemma aquest any, em feia li.lusió fer-li el vestit, però havia de ser una cosa no gaire complicada, no en sé res ni de patrons ni de costura al nivell de confecció, així que havia de ser alguna cosa assequible per als meus limitats coneixements.

Es tiempo de Carnaval, de butifarra de huevo y coca de chicharrones y de .... disfraces.

Hace un par de semanas le pregunté a mi cuñada de qué iría disfrazada Gemma este año, me hacía ilusión hacerle el vestido, pero tenía que ser una cosa no muy complicada, no sé nada de patrones ni de costura a nivel de confección, así que debía ser algo asequible para mis limitados conocimientos.

Uns detallets d'aprop.

Unos detalles de cerca.


Antelina, cinta, unes plomes... tallar, unes costures a màquina, uns serrells fets amb la taula i el cúter de patchwork, unes quantes hores.... i fet!



Antelina, cinta, unas plumas... cortar, unas costuras a máquina, unos flecos hechos con la tabla y el cúter de patchwork, unas cuantas horas.... y ¡hecho!




Ja ho heu vist: Índia, o, per ser més exactes, nativa americana, una sioux o una cherokee en so de pau. I amb el permís dels seus pares, aquí teniu a la protagonista, una mini-índia adorable, no us sembla? A les 8 del matí, llesta per anar a la guarderia!

Ya habéis visto: India, o, para ser más exactos, nativa americana, una sioux o una cherokee en son de paz. Y con el permiso de sus padres, aquí tenéis a la protagonista, una mini-india adorable ¿no os parece? A las 8 de la mañana, lista para ir a la guardería!



Bona setmana!

¡Feliz semana!

divendres, 1 de juliol del 2016

Gran boda

El dia 17 de juny va ser un gran dia, un d'aquells dies rodons, en que l'alegria impera i omple els esperits i els cors. Com ja us anunciava a la meva última entrada, teníem una boda en portes i va ser una gran festassa per celebrar una unió que no feia res més que oficialitzar-se.

La Pili i el seu ja flamant marit, el Sergi, es van donar el sí a migdia i el seu fill Xavier, el meu estimat fillol, els va lliurar les aliances en aquest coixí d'estil rústic, crec que aquesta és la definició que millor se li escau, què me'n dieu? Us agrada com va quedar? Amb un sistema facilet perquè els anells sortissin ràpid i sense problemes pel portador del coixí. Just aquí el subjectava perquè jo pogués fer la foto amb els anells col·locats.

El día 17 de junio fue un gran día, uno de esos días redondos, en que la alegría impera y llena los espíritus y los corazones. Como ya os anunciaba en mi última entrada, teníamos una boda en puertas y fue una gran fiesta para celebrar una unión que no hacía nada más que oficializarse.

Pili y su ya flamante marido, Sergio, se dieron el sí a mediodía y su hijo Xavier, mi querido ahijado, les entregó las alianzas en este cojín de estilo rústico, creo que ésta es la definición adecuada, qué opináis? Os gusta cómo quedó? Con un sistema fácil para que los anillos salieran rápidamente de su emplazamiento, sin problemas para el portador del cojín. Justo aquí lo sujetaba para que yo pudiera hacer la foto con los anillos colocados.



Vaig fer unes quantes fotografies amb més detall, a casa, abans de portar-li ben embolicadet el dia D.

Le hice unas cuantas fotografías con más detalle, en casa, antes de llevárselo bien envuelto el día D.



No vaig ser jo la única que va treballar, la Pilar ja portava molt de temps preparant aquests cors perfumats amb espígol que va regalar a tots els assitents al sopar. Un detall molt maco i útil que va agradar a tothom, més sabent que ella els havia fet personalment.

En va fer amb quatre teles diferents, però no vam pensar a fer una fotografia de la cistella on els va col·locar tots. Així que només us puc ensenyar el que jo vaig escollir i els que li van quedar, tots de petits estels. Qualsevol de les teles era bonica, en lli i una mostreta petita, pero sembla ser que els cors estelats són els que van tenir menys èxit!

No fui la única que trabajó, Pilar ya llevaba mucho tiempo preparando estos corazones perfumados con lavanda que regaló a todos los asistentes a la cena. Un detalle muy bonito y útil que gustó a todo el mundo, más sabiendo que ella los había hecho personalmente.

Utilizó cuatro telas diferentes, pero no pensamos en hacer una fotografía de la cesta donde los colocamos. Así que solo os pudo enseñar el que yo escogí y los que le sobraron, todos con estrellitas. Cualquiera de las telas era bonita, de lino y estampado pequeño, ¡pero parece ser que los corazones estelados son los que tuvieron menos éxito!


El matí del dissabte de la setmana anterior vam assistir totes dues a un taller de decoració de llaunes amb la tècnica del decoupage a Retalls de colors. Feia temps que ens cridava l'atenció aquesta opció i vam decidir-nos a fer un tastet de la mà de Ma. Antonia, encantadora i molt bona mestra (us recomano visitar la seva botiga taller, és preciosa). Ens va agradar moltíssim, és una tècnica laboriosa però realment fàcil i els resultats són extraordinaris. A continuació podeu veure la transformació d'una llauna de kilo de tomàquet natural triturat ...  tinc al noi de la parada on compro les olives, al mercat, de proveïdor de llaunes!!! Me n'ha donat dues de bastant grans amb les que alguna cosa farem.

La mañana del sábado de la semana anterior asistimos juntas a un taller de decoración de latas utilizando la técnica del decoupage en Retalls de colors. Hacía tiempo que nos llamaba la atención esta opción y decidimos apuntarnos a este monográfico para hacer "una primera degustación" de la mano de Mª Antonia, encantadora y muy buena maestra (os recomiendo visitar su tienda taller, es preciosa). Nos gustó muchísimo, es una técnica laboriosa pero realmente fácil y los resultados son extraordinarios. A continuación podéis ver la transformación de una lata de kilo de tomate natural triturado.... tengo al chico de la parada donde compro las olivas, en el mercado, de proveedor de latas!!! Me ha dado dos bastante grandes con las que alguna cosa haremos.


En fi, això ha estat tot, només em resta desitjar-vos un bon cap de setmana i saludar-vos, fins la propera!

En fin, esto ha sido todo, solo me queda desearos un buen fin de semana y saludaros, hasta la próxima!

dimarts, 7 de juny del 2016

Retrobament - Reencuentro

Fa pràcticament un parell d'anys, exactament els hauria fet el proper 26 de setembre, que no publico cap entrada. Imperdonable! I ho dic egoistament, perquè és quelcom que m'agrada molt fer, escriure i compartir projectes, treballs i quotidianitat. Per tant, jo soleta me n'he privat i no valen excuses.

Hace prácticamente un par de años, exactamente los habría hecho el próximo 26 de septiembre, que no publico una entrada. ¡Imperdonable! I lo digo egoístamente, porque es algo que me gusta mucho hacer, escribir y compartir proyectos, trabajos y cotidianidad. Por tanto, yo solita me he privado de ello y no valen excusas.

Quan ha sonat el clic i s'ha encès la bombeta? Doncs fa uns dies que dono voltes a reprendre el blog amb una notícia per celebrar... Ahir vaig deixar un comentari al blog de la Mavi, una persona encantadora a la que segueixo fa molts anys - visiteu-la, val la pena admirar els seus treballs i quaderns de viatge - i avui he rebut un correu en el que em preguntava si ja no tenia temps pel meu blog. Temps pel blog,... sempre podem treure temps si volem, oi? Mavi: gràcies per recordar-me que hi ha persones amb les que connectem a l'altra banda de la pantalla!!!

¿Cuándo ha sonado el clic y se ha encendico la bombilla? Pues hace unos días que le doy vueltas a retomar el blog con una noticia para celebrar... Ayer dejé un comentario en el blog de Mavi, una persona encantadora a la que sigo hace muchos años - visitad-la, vale la pena admirar sus trabajos y cuadernos de viaje - y hoy he recibido un correo en el que me preguntaba si ya no tenía tiempo para mi blog. Tiempo para el blog,... siempre podemos sacar tiempo si queremos ¿verdad? Mavi: gracias por recordarme que hay personas con las que conectamos al otro lado de la pantalla!!!

Vinga doncs, que el temps corre, tic tac tic tac... La notícia? una de molt bona, que a la protagonista li fa moltíssima il·lusió i que em proporciona un fantàstic retrobament amb aquest blog, per les dues, per ella i per a mi. Una pista, no sé si us ajudarà o us desorientarà:

Vamos allá, que el tiempo corre, tic tac tic tac... ¿La noticia? una de muy buena, que a la protagonista le hace muchísima ilusión y que me proporciona un fantastico reencuentro con este blog, para las dos, para ella y para mí. Una pista, no sé si os ayudará o desorientará:

Fil 100% cotó especial per puntes i agulla d'acer Dama nº 12
Hilo de algodón 100% especial para encajes i aguja de acero Dama nº 12

Un cor, potser no és gaire original però és la idea que visualitzava en el meu cap. Alguna resposta? Sento campanes de boda? Efectivament! La Pilar es casa! Ja era hora... I no és que jo pugui parlar massa, no ho vam fer en el seu dia i ara costa trobar el moment :-))))) Pero aquest és perfecte. Ella, la seva parella i el seu nen estan moooolt contents i tots els que els estimem!!

Un corazón, quizás no es muy original pero es la idea que visualizaba en mi cabeza. ¿Alguna respuesta? ¿Oigo campanas de boda? ¡Efectivamente! ¡Pilar se casa! Ya era hora... Y no es que yo pueda hablar demasiado, no lo hicimos en su día y ahora cuesta encontrar el momento :-))))) Pero éste es perfecto. Ella, su pareja y su hijo están muuuuuy contentos y todos los que los queremos!!

Entre idees i preparatius em va demanar que li fes un coixí pels anells, una cosa senzilleta, i amb això estic. Ara falta fer el coixí en sí, el quadradet de punta ja està emmidonat i bloquejant-se!! No vull que quedi cursi, ni carrincló, a veure que em surt! Està clar que us enssenyaré "l'obra" acabada.

Entre ideas y preparativos me pidió que le hiciera un cojín para los anillos, una cosa sencillita, y en eso estoy. Solamente falta hacer el cojín en sí, el cuadradito de punta ya está almidonado y bloqueándose!! No quiero que quede cursi, ni carrinclón, a ver qué me sale! Está claro que os enseñaré "la obra" acabada.

Per tu, amiga de l'ànima, amb tot el cor!

Para ti, amiga del alma, con todo el corazón!


divendres, 26 de setembre del 2014

Espardenyes al gust - Alpargatas al gusto

La tardor ja és aquí i deixem enrere l'estiu per entrar de ple a una de les estacions que més ens agraden. Però abans de mostrar-vos el que ara tenim entre mans, us volíem explicar algunes activitats que la Pilar i jo vam fer plegades aprofitant que podíem coincidir una mica més... beneïda jornada intensiva! Així que a Entredós ens vam organitzar per dedicar varies tardas del mes de juliol a algunes de les aficions que compartim.

Per començar vam fer un recorregut pels nous Encants vells, sembla un contrasentit però no ho és, el mercat de sempre en una original i moderna construcció que aquesta setmana està celebrant el seu primer aniversari. Allà se'ns va presentar l'oportunitat de fer un monogràfic Actualpatch. Diferents espardenyes situades a l'aparador van cridar poderosament la nostra atenció, així que vam entrar a fer una ullada. Molt amablement el Joan ens va explicar la dinàmica dels tallers i concretament del d'espardenyes. Una cosa porta a l'altra i vam sortir de la botiga inscrites per la propera sessió i amb el model d'espardenya escollit. Hi havia dos tipus de sola disponibles, totalment plana o amb una mica d'alça, com veureu a les fotos les dues ens vam inclinar per aquesta última.

El dia del taller vam escollir la tela. Pilar es va decantar per unes precioses roses bordeus sobre un fons beix i jo per unes floretes fucsies sobre un fons d'un blau grisenc. Totes dues vam fer la versió tancada de davant amb una tira darrera, però també podia ser tota tancada o amb una mica d'obertura al davant, i si tenies alguna idea per personalitzar-la encara més no hi havia cap problema.

Després de quatre hores de treball intensiu .....

El otoño ya está aquí y dejamos atrás el verano para entrar de lleno en una de las estaciones que más nos gustan. Pero antes de mostraros lo que ahora tenemos entre manos, os queríamos explicar algunas actividades que Pilar y yo hicimos juntas aprovechando que podíamos coincidir un poco más... ¡bendita jornada intensiva! Así que en Entredós nos organizamos para dedicar varias tardes del mes de julio a algunas de las aficiones que compartimos.

Para comenzar hicimos un recorrido por los nuevos Encantes viejos, parece un contrasentido pero no lo es, el mercado de siempre, en una original y moderna construcción, que esta semana está celebrando su primer aniversario. Allá se nos presentó la oportunidad de hacer un monográfico Actualpatch. Diferentes alpargatas situadas en el escaparate llamaron poderosamente nuestra atención, así que entramos a echar un vistazo. Muy amablemente Joan nos explicó la dinámica de los talleres y concretamente del de alpargatas. Una cosa lleva a la otra y salimos de la tienda inscritas para la siguiente sesión y con el modelo de alpargata escogido. Había dos tipos de suela disponibles, totalmente plana o con un poco de cuña, como veréis en las fotos las dos nos inclinamos por esta última.

El día del taller escogimos la tela. Pilar se decantó por unas preciosas rosas burdeos sobre un fondo beis y yo por unas florecitas fucsias sobre un fondo azul grisoso. Las dos hicimos la versión cerrada de delante con una tira detrás, pero también podía ser completamente cerrada o con una obertura delantera, y si tenías alguna idea para personalizarla todavía más no había ningún problema.

Después de cuatro horas de trabajo intensivo .....



... vam marxar cap a casa amb un dels dos peus acabats. Clar, vam haver de quedar un altre dia per adelantar i com que teniem en ment aquesta entrada vam voler fer-nos alguna foto amb l'espardenya posada. Ens van enganxar in-fraganti en plena sessió fotogràfica. Què cert és que una imatge val més que cent paraules, quina fira, queda ben clar que la fotografia no és el que millor se'ns dona. Crec que amb l'agulla tenim més traça, jutgeu vosaltres mateixes.

... nos fuimos a casa con uno de los dos pies acabados. Claro, tuvimos que quedar otro día para adelantar y como que teníamos en mente esta entrada quisimos hacernos alguna foto con la alpargata puesta. Nos engancharon in-fraganti en plena sesión fotográfica. Qué cierto es que una imagen vale más que cien palabras, qué habilidad, queda bien claro que la fotografía no es lo que mejor se nos da. Creo que con la aguja tenemos más maña, juzgad vosotras mismas.









Una altra tarda vam quedar per fer unes melmelades amb fruites de temporada. Pilar havia fet un taller a Gadgets & Cuina i vam posar en pràctica les receptes i combinacions que allí es van suggerir. Aquí les teniu, des dels fogons als pots, llestes per consumir (la de albercoc, per a mi, la millor, us deixo aquí la recepta). Aquest estiu han amenitzat els nostres esmorzars en família i les existències han baixat considerablement... es fa necessària una altra sessió amb fruites de tardor! Però això ja serà materia d'una altra entrada.

Otra tarde quedamos para hacer unas mermeladas con frutas de temporada. Pilar havia fet un taller a Gadgets & Cuina y pusimos en práctica las recetas y combinaciones que allí se sugirieron. Aquí las tenéis, desde los fogones a los tarros, listas para consumir (la de albaricoque, para mí, la millor, os dejo aquí la receta). Este verano han amenizado nuestros desayunos en família y las existencias han bajado considerablemente... se hace necesaria otra sesión con frutas de otoño! Pero eso ya será materia de otra entrada.


Fins aviat i gaudiu del cap de setmana!              ¡Hasta pronto y disfrutad del fin de semana!

divendres, 1 d’agost del 2014

Combinant corda i pell - Combinando cuerda y piel

L'any passat em vaig fer una bossa de corda de cotó de 6 mm de diàmetre de Corderia Farrés, un establiment centenari on pots trobar tot tipus de cordes de cotó i altres matèries, com cànem, sisal, jute o niló. També són distribuidors de Hilos Omega una empresa mexicana que fabrica uns fils de niló brillants i de tacte sedós, amb una gran gama de colors, perfectes per bosses i cistelles.

El año pasado me hice un bolso de cuerda de algodón de 6 mm de diámetro de Cordelería Farrés, un establecimiento centenario donde puedes encontrar todo tipo de cuerdas de algodón y otras materias, como cáñamo, sisal, yute o nilón. También son distribuidores de Hilos Omega una empresa mexicana que fabrica unos hilos de nilón brillantes y de tacto sedoso, con una gran gama de colores, perfectos para bolsos y cestas.


Aquesta la vaig fer per la meva neboda Débora amb niló La Espiga No.18 de Hilos Omega del seu color preferit, veieu quin lila tan viu? I com el fil té molt cos queda bastant rígida, no es deforma, resulta una cistella fantàstica per posar qualsevol cosa.

Treballar amb aquests materials és bastant feixuc, per la seva duresa. Les mans i els canells queden una mica malmesos, és questió de no fer ganxet dues hores seguides si no vols quedar ben adolorida.... però per segons quins objectes són ideals, i si utilitzes una agulla còmoda amb empunyadura ergonòmica, es contraresten aquests inconvenients. A més a més s'ha de tenir en compte el pes, alguns fils no són lleugers, i si volem teixir una bossa aquest és un factor important.

Ésta la hice para mi sobrina Débora con nilón La Espiga No.18 de Hilos Omega de su color preferido ¿véis qué lila tan vivo? Y como el hilo tiene mucho cuerpo queda bastante rígida, no se deforma, resulta ser una fantástica cesta "pongotodo".

Trabajar con estos materiales es bastante pesado, por su dureza. Las manos y las muñecas resultan un poco perjudicadas, si no quieres que te queden doloridas, no es cuestión de hacer ganchillo dos horas seguidas.... pero para depende qué objetos son ideales y si utilizas un ganchillo cómodo con empuñadura ergonómica, se contrarrestan estos inconvenientes. Además se ha de tener en cuenta el peso, algunos hilos no son ligeros, i si queremos tejer un bolso éste es un factor importante.


La meva mare porta bandoleres similars a la que us he ensenyat i li va agradar molt la meva versió en ganxet. "Me'n podries fer una de verda per l'estiu vinent!" em va dir, i vet aquí la creació combinada de corda i pell que ha sortit de la meva manufactura. Gràcies per l'ajuda amb el punt Núria, una elecció perfecte!

Mi madre usa bandoleras similares a la que os he enseñado y le gustó mucho mi versión en ganchillo. "¡Me podrías hacer una verde para el verano próximo!" me dijo, y mira por donde la creación combinada de cuerda y piel que ha salido de mi manufactura. Gracias por la ayuda con el punto Nuria, ¡una elección perfecta!


Per aquest projecte vaig escollir un cotó més prim, perquè la bossa no pesés gaire. Està teixida en rodó des de la base amb un ganxet del 3,5. Per l'acabament volia alguna cosa diferent. Tenia la sensació de que, per la meva mare, no m'agradaria una bossa tota feta de ganxet. Vaig decidir utilitzar de nou la pell, com a la meva, per la cinta de la bandolera i també per la solapa. I en comptes de teixir-ne una i afegir un botó de pell, la meva opció va ser arriscar-me i probar de fer-la de pell, havia vist alguna cosa a Pinterest i m'agradava la combinació amb el ganxet. Vaig anar a Pells i fornitures José M. García i em van aconsellar la napa, al tractar-se de una pell tova i flexible la podria adaptar bé a la bossa, unint-la amb punt baix. Un retall de tres euros i cap a casa. El més laboriós va ser tallar la napa i fer els forats per insertar els punts fàcilment. Gràcies al cúter i la taula de patchwork i a un punxó, el treball va ser més senzill. Una visita a Gasel 2000 per comprar la tira de pell i els reblons de color or vell i que me'ls coloquessin i fet! aquí teniu el resultat.

Para este proyecto escogí un algodón más fino, para que el bolso no pesara demasiado. Está tejida en redondo desde la base. Para el acabado quería algo diferente. Tenía la sensación de que, para mi madre, no me gustaría un bolso totalmente de ganchillo. Decidí utilizar de nuevo la piel, como en el mío, para la cinta de la bandolera y también para la solapa. Y en lugar de tejer una y añadir un botón de piel, mi opción fue arriesgarme e intentar hacerla de piel, había visto alguna cosa en Pinterest y me gustaba la combinación con el ganchillo. Fui a Pells i fornitures José M. García y me aconsejaron la napa, al tratarse de una piel blanda y flexible la podría adaptar bien al bolso, uniéndola con punto bajo. Un recorte de tres euros y a casa. Lo más laborioso fue cortar la napa y hacer los agujeros para insertar los puntos fácilmente. Gracias al cúter y la tabla de patchwork y a un punzón, el trabajo fue más sencillo. Una visita a Gasel 2000 para comprar la tira de piel y los remaches de color oro viejo y que me los colocaran y ¡hecho! aquí tenéis el resultado.


Fa uns dies va ser el sant de la destinatària i va rebre el seu regal amb entusiasme. Pensava que la seva petició no seria atesa, però vés per on, volia una bandolera verda i ja la té.

Hace unos días fue el santo de la destinataria y recibió su regalo con entusiasmo. Pensaba que su petición no sería atendida, pero mira tú por donde, quería una bandolera verde y ya la tiene.

Fins aviat! / ¡Hasta pronto!

LinkWithin

Related Posts Plugin for WordPress, Blogger...